quines identitats i en quins contextos estan escrits els textos?
Quina és la distància que pren amb les nostres identitats i contextos?
Ús desmesurat de referències a altres autors i obres
La masculinitat dels textos com eines de poder
El poder del coneixement
Els textos imposen veritats, no duen a la reflexió
No entenc el text
Com conecten les lectures amb la reflexió sobre la nostra metodología?
Repetició constant dels mateixos conceptes i eixos, cap de les vegades amb intenció donar suport formatiu
no ens interpel·len
no ens fan reflexionar i per tant no ens possibiliten interactuar amb el seu contingut
ELS TEXTOS EM DESMOTIVEN
estructrats de manera didàctica i academisista
PODER IMPOSAT
ES PARLA DES DE LA FREDOR ACADÈMICA
contradictori amb l'assignatura i poc connectat amb el seu discurs
Molt text i poc concepte
no ens sentim representades pels subjectes dels texts
pels llenguatges que s'utilitzen
L'obra com a dispositiu coproduït, és un model hegemònic de l'art contemporàni.
Agamben, G. ¿Qué es un dispositivo? en: ¿Qué es un dispositivo? Barcelona, Anagrama,
Eliasson, Olafur Leer es respirar, es devenir Escritos de Olafur Eliasson Moisés Puente (ed.) GG
2006
2012
Michell, W.J.T Lo que quiere la escultura. Localizando a Antony Gromley en: ¿Qué quieren las imágenes? Vitoria-Gasteiz, Sans Soleil ed. 2017, pp.315-343
2000
Vázquez Montalbán, M. A este lado de la geometría en: Geometría y Compasión Barcelona, Mondadori, 2003 pp.9-22
Vázquez Montalbán, M. La estrategia del amo, la del esclavo y la del artista de cámara en: Geometría y Compasión Barcelona, Mondadori, 2003 pp.9-22
2003
HOMES
CIS
AMB POSSIBILITAT D'ESTUDIAR I ESCRIURE
LLENGUATGE I REGISTRE que ens violenta des de l'elitisme
només em desmotiven els textos?
EL LLENGUATGE ACADÈMIC NO ENS INTERPEL·LA
EL LLENGUATGE ACADÈMIC NO ÉS HORITZONTAL,NO ÉS ACCESSIBLE PER A TOTES, NO PARLA PER TOTES.
DIAFRAGMA
1. m. En el cuerpo de los mamíferos, membrana formada en su mayor parte por fibras musculares, que separa la cavidad torácica de la abdominal.
2. m. Dispositivo anticonceptivo consistente en un disco flexible que se coloca en el fondo de la vagina e impide la entrada de semen al interior del útero.
3. m. En una cámara fotográfica, dispositivo situado en el objetivo, que sirve para regular la cantidad de luz que se deja pasar.
4. m. En micrófonos, manómetros, etc., lámina metálica fina y elástica que se deforma por la acción de las variaciones de la presión del aire.
5. m. En los antiguos aparatos fonográficos, lámina flexible que recibía las vibraciones de la aguja al recorrer esta los surcos impresos en el disco.
6. m. Bot. En algunos frutos, como las silicuas y silículas, membrana que establece separaciones interiores.
7. m. Mec. Separación, generalmente movible, que intercepta la comunicación entre dos partes de un aparato o de una máquina.
GALERIA?
D
I
A
F
R
A
G
https://es.wikipedia.org/wiki/Iris_pallida
M
A
https://www.bourguignonfloristas.es/blog/origen-y-simbolismo-del-lirio/
conceptes de la reflexió
ESTRÉS
FATIGA
INSTITUCIÓ
LÍMITS
SUBJECTE
CURES
CONSTRUCCIÓ
REFLEXIÓ
CONTEXT
PRIVILEGIS
ROLS DE PODER
JUSTIFICACIÓ CONSTANT
No entenc el text
No entenc el text
No entenc el text
No entenc el text
GALERIA?
P
S
I
R
A
L
L
I
D
A
I
volem tenir en compte la nostra posició, quina es?
alumnat
CONCEPTES
afrontem l'exercici des de la nostra subjectivitat, l'experiencia vivencial de la lectura dels textos i el questionament de que ens aporten i com ho fan
Veient com ens interpel·len aquests textos afrontem l'anàlisi després de la lectura i la relació de les nostres vivències acadèmiques i de la institució i la crítica de com entenem aquests textos.
Ens situem com a subjectes contextualitzats dins de l'experiència d'haver-los llegit
la proximitat que sentim a través dels textos
Interessos personals: que obtenim d'aquesta vivència?
Profe: evitar l'intel·lectualisme abstracte
el debat com a estructura d'aprenentatge i el hotglue coma evocador de reflexions i preguntes (estructura conceptual i experiencial)
Des d'on estan escrits els texts, des d'on es reben i quina distància hi ha entre aquestes dues.
A més tenint en compte dins de quin context s'imposa aquesta experiència.
Llunyania acadèmica del discurs.
EXPERIÈNCIA VIVENCIAL
Valorem l'espai de reflexió curatiu
DESCONTEXTUALITZACIO
allunyar-se
del
tema
per
poder
apropar-s'hi
des
daltres
punts
què vam dir a classe?
positividad
Objectivació i quantificació dels subjectes que consumeixen la universitat
Creiem necessari traslladar l'exercici de reflexió i qüestionament de l'experiència de l'activitat a la resta de la classe per construir en comú.
La vida acadèmica planteja des de l'elit burgesa que hi pot dedicar tot el temps, aquesta idea desconnecta de la realitat múltiple de les nostres vides, on a més d'alumnes, som treballadores, activistes, filles, germanes, amigues, neurodivergents, etc...
El dispositiu facultat no està fet per aprendre, per construir-te com artista, per reflexionar, per treballar en col·lectiu.
l'avaluació del espai classe i construcció col·lectiva de l'aprenentatge
Afrontar l'exercici de manera lineal i directa permet l'execució superficial d'aquests
afrontar-lo des de la reflexió i la divagació i el compromís de generar un creixement col·lectiu i per tant personal suposa la falta de temps per executar les premisses exigides per assolir les demandes de l'exercici
G
Necessitem utilització d'eines horitzontals i de narratives no lineals per desenvolupar i deixar registre dels nostres processos
així com hotglue <3
Rebutgem la deshumanització de l'acadèmia
tant per part del tractament dels textos com de les propostes dels exercicis
Afrontar els treballs des de l'experiència i l'emoció refresca l'objectiu de la universitat.
el posicionament de l'alumnat pot influir en el funcionament del dispositiu
generar moviment des de la inconformitat, la incertesa i la frustració
com desenvolupo una metodologia propia sense aquest espais de reflexio i amb la constant presió de produir peces avaluables que em mantinguin dins la carrera?
quin ha estat el nostre mètode?
vidiotrucades on el primer que ens preguntem es com ens sentim amb la lectura d'aquest textos i deprés pocedim a analitzar perque ens sentim aixi.
expresem i vivim la fàtiga d'haver de limitar les converses
No entenc el text
No entenc el text
Límit
No entenc el text
no es que no m'interessin els conceptes dels que parlen els textos, no m'interessa que ens els mengem amb patates i que després dediquem 4 hores a exposar conclusions sintètiques i superficials d'aquests
m'interessa conèixer com travessen la vida de les meves companyes, com elles els veuen i interpreten, com s'apliquen o els puc aplicar a la meva vida i al meu recorregut artístic i acadèmic.
em sembla interessant l'estratègia de descentralitzar el debat primer en petits grups que treballin les seves pròpies reflexions.
el que no m'encaixa és quan el trasllat d'aquesta feina a la resta del grup es narrativa i unidireccional a més de ser descontextualitzada i deshumanitzada.
el llenguatge acadèmic no m'interpel·la.
no vull saber com sintetitzes els texts, vull saber que t'interessa a tu, que et mou, que en penses, que n'extreus per la teva experiència personal, que has entès,...
i llavors posar-ho en qüestionament en comú
valoro l'espai multilingüe que no imposa una sola manera d'expressar aquests neguits
m'està costant molt seguir la classe i estar atenta al que ens volen explicar les companyes amb la dinàmica actual.
M'ENFADA I M'ENTRISTEIX
en comptes d'estar debatent sobre els conceptes dels texts estem avaluant la resolució de les companyes d'aquests textos mitjançant l'enunciat que imposa la professora.
Em sembla essencial fer una avaluació col·lectiva de com construïm les nostres peces o resolem les problemàtiques però em sembla un error no estar aplicant els aprenentatge que suposadament obtenim dels textos per fer-la. Això demostra que no hi ha una assimilació real d'aquests conceptes